09 de novembre 2008

El arte de la guerra

Sunzi. Arte de la guerra.
La esfera de los libros, 2006. Segona edició, 2007. 380 pàgines.
Títol original: 孙子兵法.
Traductor: Laureano Ramírez Bellerín.

Aquesta obra és una de les clàssiques de la cultura xinesa. Podríem dir que és una obra amb consells i exhortacions similars a les del Príncep de Macchiavello, que tracta sobre com dur a terme les batalles per poder guanyar la guerra. Està dividida en apartats com ara l'avaluació, els preparatius, l'ofensiva, la forma, la potència, la pugna dels exèrcits, la configuració del terreny, l'atac amb foc o l'ús dels espies, i és un compendi de sentit comú i tècniques militars.

Ja se n'han fet moltes, de traduccions d'aquesta obra, però el que fa que aquesta sigui especial és la seva gran qualitat lingüística que i, sobretot, les anotacions explicatives del traductor, d'una profunditat i un abast impensables en altres versions

Normalment no comentem la feina del traductor, però ja és hora que ho fem. Laureano Ramírez és un dels millors traductors del xinès al castellà, cosa que demostra el premi nacional de la traducció que va guanyar l'any 1992 per la traducció de Los mandarines (Historia del bosque de los letrados), publicada per Seix Barral i que comentarem més endavant. L'edició és bilingüe xinès-castellà, i porta annexos amb reproduccions d'altres versions de textos i una introducció molt completa sobre l'autor, l'obra i el context històric.

Com que es tracta d'una edició nova, crec que podreu trobar el llibre fàcilment en qualsevol llibreria grossa. Jo el vaig comprar a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, a Barcelona.

La maison des pavots

Su Tong. La maison des pavots
Editions You Feng, 1996. 149 pàgines.
Títol original: 罂粟之家.
Traductor: Pierre Briere.

Aquesta història repassa el final de l'època precomunista (per dir-ne d'alguna manera) a la Xina rural i els primers temps del comunisme. A partir de la família Liu veiem els diferents perfils "tradicionals" i com van evolucionant:

- El pare de família, terratinent i dominant del poble, convertit en un petit senyor de l'opi. Hereu d'una llarga tradició familiar de domini i severitat.

- La mestressa de la casa, sotmesa a la voluntat de l'amo, amb petites "relliscades" amb un dels capatassos.

- El capatàs rebel, pare del bastard que acabarà heretant la propietat familiar.

- L'hereu, que torna a casa després d'estudiar, i que és incapaç de continuar el domini familiar i s'enfonsa amb l'arribada del nou règim.

- El poble, sotmès a la família dominant, que es desperta i queda a l'expectativa amb l'arribada dels primers equips de treball comunistes.

Es tracta d'un llibre molt curt però intens, en què s'encreuen moltes petites històries que ajuden a fer-se una idea de la vida a la Xina rural de la dècada de 1930-1940, principalment.

Mon cher ennemi

Yang Zhengguang. Mon cher ennemi. 
Bleu de Chine, 2007. 89 pàgines.
Títol original: 老旦是一棵树.
Traductor: Raymond Rocher i Chen Xiangrong.

Aquest llibre parteix d'un plantejament molt original, i és àgil i ràpid de llegir. Tot gira al voltant de Lao Dan, un home desgraciat que decideix que la millor manera de donar sortida al seu odi i mal humor és centrar-lo en un veí que sí que ha tingut èxit en la vida i considerar-lo enemic seu. 

A partir d'aquí, és capaç de fer qualsevol cosa per portar-li la contrària o molestar-lo. Per més bona que sigui la proposta que el veí li faci, a ell li sembla malament i li respon de males maneres.

La història és tan curta que no us en puc explicar res més sense, pràcticament, descobrir-ne el final. O sigui que us recomano que el llegiu i el descobriu per vosaltres mateixos. Si us agraden les històries una mica absurdes i "anades d'olla", us agradarà. 

Haz el favor de no llamarme humano

WANG Shuo. Haz el favor de no llamarme humano. 
Ediciones Lengua de Trapo, 2002. 315 pàgines.
Títol original: 千万别把我当人.
Traductor: Gabriel García-Noblejas.

Aquest relat es basa en la reducció a l'absurd de l'ambició d'un equip de buròcrates per aconseguir guanyar un campionat. Com que és realment un llibre molt sorprenent, no us n'explicaré gaire cosa perquè pugueu anar veient com es desplega la història, però sí que us diré que des de la primera pàgina veureu que els personatges estan desconnectats de la realitat i que els seus objectius són totalment estrafolaris: aconseguir trobar un campió que els representi en un campionat.

Fins aquí, tot normal, oi? Doncs no. En aquest llibre no hi ha res de normal. Per començar, busquen un esportista que ja hauria de ser mort i, quan el troben (sí, el troben viu!!), "fitxen" el seu fill. Es dediquen a formar-lo i transformar-lo tant com els cal per convertir-lo en un ídol nacional, un heroi que els pugui fer recuperar la dignitat que ells consideren que s'ha perdut amb la derrota esportiva de principis del llibre.

L'argument del llibre és una espiral en què els canvis a què sotmeten "l'heroi nacional" cada vegada són més dràstics, ridículs i esperpèntics (no us puc dir quin és el súmmum, perquè us aixafaria la sorpresa) fins arribar a un punt tan absurd que tot plegat s'esfondra...

02 de novembre 2008

Je ne suis qu'un idiot

FENG Jicai. Je ne suis qu'un idiot. Editions You Feng, 1995. 144 pàgines.
Títol original: 我这个笨蛋.
Traductora: Madeleine Duong.
Edició bilingüe xinès-francès.

Aquest llibre conté dos relats, el que porta el títol i Aux premiers hours du printemps. Tots dos "retraten" les condicions de vida de finals de la dècada de 1970 en una Xina precapitalista que s'estava preparant per deixar de ser-ho.

En el cas del primer relat, Je ne suis qu'un idiot, es parla abastament del problema de l'habitatge o, més ben dit, de la necessitat de més espai per viure. Per mitjà d'un conegut, el protagonista es posa en contacte amb un personatge que rep el nom de "rei de l'intercanvi" que es dedica a fer intercanvis fraudulents i s'aprofita del protagonista per aconseguir beneficis amb la promesa d'aconseguir-li un pis més gran. Com us podeu imaginar, l'objectiu que mou aquest "rei" no és aconseguir un pis per a ningú i acaba estafant el nostre protagonista...

El segon relat, Aux premiers jours du printemps, parla de la primera adolescència d'un noi i de la seva relació, més aviat platònica, amb una amiga de la seva veïna. Com podeu veure, doncs, el llibre parla d'aspecte bàsicament quotidians de la vida, i s'afegeix a la llista llarguíssima d'autors que retraten la vida xinesa contemporània des de punts de vista diferents però que convergeixen en la quotidianitat.