Los buenos deseos

Li Yiyun. Los buenos deseos. 

Editorial Lumen, 2007. 251 pàgines.

Títol original: A thousand years of good prayers.

Traductor: Laura Martín de Dios.

Excel·lent. Superb. Un llibre com hauria de ser. El millor que m'he llegit aquest any, amb diferència. No hi falla res: els relats són perfectes, l'edició és preciosa i la traducció és molt bona (un aspecte que comença a ser escàs... ). Cal felicitar l'autora, els editors i també la traductora!

Però anem al contingut, que en realitat és el que interessa. Aquest llibre recull 10 relats curts que toquen temes molt diferents, tots des d'una perspectiva clarament xinesa: fills amb malalties degeneratives, l'enfrontament tradició-modernitat, les  dones solteres, i molts altres. El millor de tot és que permeten veure com és la societat xinesa i com està "digerint" tots els problemes i les qüestions que plantegen aquests relats.

Si heu estat a la Xina o coneixeu com funciona la societat xinesa, hi veureu coses que ja heu vist o pensat abans. Si no la coneixeu, us ajudarà a entendre-la millor.

Aquest llibre el vaig comprar a la Llibreria Laie (Barcelona), que té una secció de literatura oriental petitona però molt sucosa (ep! fa temps que no hi passo i potser ara és més gran!).

Balzac et la petite tailleuse chinoise

Dai Sijie. Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Éditions Gallimard, 2000. 229 pàgines.

Durant el període anomenat Revolució cultural, el "Gran timoner" (Mao Zedong) va iniciar una campanya "de reeducació" en virtut de la qual els joves intel·lectuals (estudiants que tot just havien acabat l'educació secundària) van deixar els estudis i van ser enviats a la Xina més rural i remota perquè la gent del camp els "reeduqués" (eufemisme que, en realitat, vol dir "fer-los treballar durament al camp com si fossin camperols"). Alguns d'aquests estudiants van arribar a passar fins a 10 anys en aquest exili, i no va ser fins que van tornar a les seves ciutats d'origen que van poder reprendre (o no) els estudis. El resultat: una generació pràcticament perduda pel que fa a l'educació superior i les feines que hi estan relacionades.

Ja hi ha molts i molts llibres que parlen sobre aquest èxode que va marcar la vida de moltes persones, però aquest és un llibre curt, intens i amb un enfocament original del tema que val molt la pena que llegiu. És ràpid i directe, sense valoracions morals sobre l'època i el sistema, i ens mostra com dos estudiants, fills de professionals liberals (considerats intel·lectuals i, per tant, enemics del "sistema"), van a parar a un poble molt petit en una zona molt poc desenvolupada i aconsegueixen sobreviure a l'experiència traient profit dels seus coneixements i habilitats. A partir d'aquí, podreu treure les vostres pròpies conclusions.

L'he comprat a Barcelona mateix, a Alibri. Aquesta edició pertany a la col·lecció Folio, de l'editorial Gallimard, i l'he vista en moltes llibreries de Barcelona, o sigui que potser també el trobareu a la Casa del Llibre, a la FNAC, La Central o alguna altra de les grans llibreries de la ciutat.

El arte de la guerra

Sunzi. Arte de la guerra.

La esfera de los libros, 2006. Segona edició, 2007. 380 pàgines.

Títol original: 孙子兵法.

Traductor: Laureano Ramírez Bellerín.

Aquesta obra és una de les clàssiques de la cultura xinesa. Podríem dir que és una obra amb consells i exhortacions similars a les del Príncep de Macchiavello, que tracta sobre com dur a terme les batalles per poder guanyar la guerra. Està dividida en apartats com ara l'avaluació, els preparatius, l'ofensiva, la forma, la potència, la pugna dels exèrcits, la configuració del terreny, l'atac amb foc o l'ús dels espies, i és un compendi de sentit comú i tècniques militars.

Ja se n'han fet moltes, de traduccions d'aquesta obra, però el que fa que aquesta sigui especial és la seva gran qualitat lingüística que i, sobretot, les anotacions explicatives del traductor, d'una profunditat i un abast impensables en altres versions. 

Normalment no comentem la feina del traductor, però ja és hora que ho fem. Laureano Ramírez és un dels millors traductors del xinès al castellà, cosa que demostra el premi nacional de la traducció que va guanyar l'any 1992 per la traducció de Los mandarines (Historia del bosque de los letrados), publicada per Seix Barral i que comentarem més endavant. L'edició és bilingüe xinès-castellà, i porta annexos amb reproduccions d'altres versions de textos i una introducció molt completa sobre l'autor, l'obra i el context històric.

Com que es tracta d'una edició nova, crec que podreu trobar el llibre fàcilment en qualsevol llibreria grossa. Jo el vaig comprar a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, a Barcelona.

La maison des pavots

Su Tong. La maison des pavots. 

Editions You Feng, 1996. 149 pàgines.

Títol original: 罂粟之家.

Traductor: Pierre Briere.

Aquesta història repassa el final de l'època precomunista (per dir-ne d'alguna manera) a la Xina rural i els primers temps del comunisme. A partir de la família Liu veiem els diferents perfils "tradicionals" i com van evolucionant:

- El pare de família, terratinent i dominant del poble, convertit en un petit senyor de l'opi. Hereu d'una llarga tradició familiar de domini i severitat.

- La mestressa de la casa, sotmesa a la voluntat de l'amo, amb petites "relliscades" amb un dels capatassos.

- El capatàs rebel, pare del bastard que acabarà heretant la propietat familiar.

- L'hereu, que torna a casa després d'estudiar, i que és incapaç de continuar el domini familiar i s'enfonsa amb l'arribada del nou règim.

- El poble, sotmès a la família dominant, que es desperta i queda a l'expectativa amb l'arribada dels primers equips de treball comunistes.

Es tracta d'un llibre molt curt però intens, en què s'encreuen moltes petites històries que ajuden a fer-se una idea de la vida a la Xina rural de la dècada de 1930-1940, principalment.

Mon cher ennemi

Yang Zhengguang. Mon cher ennemi. 

Bleu de Chine, 2007. 89 pàgines.

Títol original: 老旦是一棵树.
Traductor: Raymond Rocher i Chen Xiangrong.

Aquest llibre parteix d'un plantejament molt original, i és àgil i ràpid de llegir. Tot gira al voltant de Lao Dan, un home desgraciat que decideix que la millor manera de donar sortida al seu odi i mal humor és centrar-lo en un veí que sí que ha tingut èxit en la vida i considerar-lo enemic seu. 

A partir d'aquí, és capaç de fer qualsevol cosa per portar-li la contrària o molestar-lo. Per més bona que sigui la proposta que el veí li faci, a ell li sembla malament i li respon de males maneres.

La història és tan curta que no us en puc explicar res més sense, pràcticament, descobrir-ne el final. O sigui que us recomano que el llegiu i el descobriu per vosaltres mateixos. Si us agraden les històries una mica absurdes i "anades d'olla", us agradarà. 

Haz el favor de no llamarme humano

WANG Shuo. Haz el favor de no llamarme humano. 

Ediciones Lengua de Trapo, 2002. 315 pàgines.

Títol original: 千万别把我当人.

Traductor: Gabriel García-Noblejas.

Aquest relat es basa en la reducció a l'absurd de l'ambició d'un equip de buròcrates per aconseguir guanyar un campionat. Com que és realment un llibre molt sorprenent, no us n'explicaré gaire cosa perquè pugueu anar veient com es desplega la història, però sí que us diré que des de la primera pàgina veureu que els personatges estan desconnectats de la realitat i que els seus objectius són totalment estrafolaris: aconseguir trobar un campió que els representi en un campionat.

Fins aquí, tot normal, oi? Doncs no. En aquest llibre no hi ha res de normal. Per començar, busquen un esportista que ja hauria de ser mort i, quan el troben (sí, el troben viu!!), "fitxen" el seu fill. Es dediquen a formar-lo i transformar-lo tant com els cal per convertir-lo en un ídol nacional, un heroi que els pugui fer recuperar la dignitat que ells consideren que s'ha perdut amb la derrota esportiva de principis del llibre.

L'argument del llibre és una espiral en què els canvis a què sotmeten "l'heroi nacional" cada vegada són més dràstics, ridículs i esperpèntics (no us puc dir quin és el súmmum, perquè us aixafaria la sorpresa) fins arribar a un punt tan absurd que tot plegat s'esfondra...

Je ne suis qu'un idiot

FENG Jicai. Je ne suis qu'un idiot. Editions You Feng, 1995. 144 pàgines.

Títol original: 我这个笨蛋.

Traductora: Madeleine Duong.

Edició bilingüe xinès-francès.

Aquest llibre conté dos relats, el que porta el títol i Aux premiers hours du printemps. Tots dos "retraten" les condicions de vida de finals de la dècada de 1970 en una Xina precapitalista que s'estava preparant per deixar de ser-ho.

En el cas del primer relat, Je ne suis qu'un idiot, es parla abastament del problema de l'habitatge o, més ben dit, de la necessitat de més espai per viure. Per mitjà d'un conegut, el protagonista es posa en contacte amb un personatge que rep el nom de "rei de l'intercanvi" que es dedica a fer intercanvis fraudulents i s'aprofita del protagonista per aconseguir beneficis amb la promesa d'aconseguir-li un pis més gran. Com us podeu imaginar, l'objectiu que mou aquest "rei" no és aconseguir un pis per a ningú i acaba estafant el nostre protagonista...

El segon relat, Aux premiers jours du printemps, parla de la primera adolescència d'un noi i de la seva relació, més aviat platònica, amb una amiga de la seva veïna. Com podeu veure, doncs, el llibre parla d'aspecte bàsicament quotidians de la vida, i s'afegeix a la llista llarguíssima d'autors que retraten la vida xinesa contemporània des de punts de vista diferents però que convergeixen en la quotidianitat.

Jin Ping Mei - Fleur en Fiole d'Or

Anònim. Jin ping mei, Fleur en Fiole d'Or.
Editions Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1985. 1272 + 1483 pàgines.
Títol original: 金瓶梅.
Traductor: André Lévy
Edició de luxe en francès.

En aquest llibre llarguíssssssim trobareu tots els elements necessaris per enganxar-vos a la història i no deixar-la anar fins al final. Igual que en el cas de Viaje al Oeste (vegeu nota anterior), quan el comences sembla que acabar-lo sigui una missió impossible, però a mida que vas avançant agafes velocitat i, sense adonar-te'n, ja estàs arribant al final.

Tot i que algú amb un perfil més acadèmic pugui no estar d'acord amb mi, crec que es pot dir que el Jinpingmei és un Dallas a la xinesa. Hi trobareu relacions d'amagatotis, sexe, intrigues, suborns, corrupció, festes i festetes, alcohol a gogó... i, al mateix temps, descripcions molt detallades de la roba, les joies, els objectes i la vida quotidiana de la Xina antiga. És per això que trobo que és una combinació perfecta del culebrón més actual i la novel·la costumista més tradicional.

La novel·la explica les aventures i desventures dels membres de la família Ximen i els seus criats, esclaus i coneguts, que us presentem tot seguit d'una manera breu:

- Ximen Qing: personatge central de la novel·la. És un home ric, d'aproximadament 30 anys, que té cinc dones i múltiples amants. Amant de la bona vida, el vi, les dones i treballar poc, és un intrigant nat i no dubta a recórrer a les seves amistats per aconseguir el que vol, encara no sigui de la manera més legal possible...

- Les seves cinc dones: per no explicar-vos el final, només us diré que algunes acaben bé, i altres acaben MOLT malament. En la primera part podem veure com es relacionen entre elles i quin paper tenen en relació amb Ximen Qing i amb la gestió de les riqueses de la casa. A la segona, veiem com el casal s'acaba desintegrant i quins destins esperen a cadascuna de les dones.

- Els criats principals: Caouane, Flor de pruner... són personatges molt vius i que tenen un seguiment especial al llarg de tota la història. Gràcies a ells podem veure com viuen els "de baix" (com a la sèrie britànica) i quines relacions tenen amb els seus amos. També és curiós de veure com evolucionen en paral·lel als membres de la família que els mana, i quin grau de fidelitat i de confiança tenen. Caouane, en concret, té una evolució força completa, de noi jovenet a home.

Aquest llibre no està traduït al castellà ni al català. L'edició francesa que he llegit és molt recomanable: els deu llibres (en el sentit de "secció", no de "volum", no us espanteu:-)) s'han dividit en dos volums petitons molt ben editats, en paper bíblia, d'unes 1.200 pàgines cadascun. La traducció porta notes i comentaris que s'han agrupat al final, perquè sigui més fàcil obviar-los si es vol, però recomano que els aneu llegint, ja que aporten informació important.

En resum: un llibre molt recomanable, si us agraden les novel·les llargues.

Grandes pechos amplias caderas

MO Yan. Grandes pechos amplias caderas. Editorial Kailas, 2007. 836 pàgines.
Títol original: 丰乳肥臀
Traductor: Mariano Peyrou.

Mo Yan* és especialista en mostrar la vida quotidiana rural durant les primeres dècades del segle XX. És autor, entre altres novel·les, de la coneguda Sorgo rojo, que va servir de base per a la pel·lícula de Zhang Yimou que porta el mateix nom.

En totes dues novel·les destaca el paper de la dona-mare com a pilar que sosté la família davant tota mena d'adversitats, i totes dues novel·les tenen lloc en un mateix poble, "Gaomi del noreste", i ens mostren l'evolució de les famílies al llarg (especialment) de la primera meitat del segle XX, que va veure el final de la Xina tradicional (caiguda de la dinastia Qing), la invasió japonesa, la lluita entre nacionalistes i comunistes, l'arribada del règim comunista i moments tan crítics com ara les purgues polítiques o les campanyes més sonades que va dur a terme Mao Zedong (el Gran salt endavant, la Revolució cultural... ).

Les relacions establertes per les dones de la família protagonista d'aquest llibre són el fil conductor del relat i ens permeten veure totes les etapes que hem indicat al paràgraf anterior. Pel que fa als personatges principals, podem dir que són la mare i el fill. La primera, tal com hem dit més amunt, és el pilar i la guia que orienta tota la família, amb un caràcter molt fort que la porta a superar tots els desastres (i us podem dir que n'hi ha uns quants!) que caben en les 800 pàgines del llibre. El fill, per la seva banda, és el germà petit de la família i està molt consentit... no us direm com acaba!

Pel que fa a l'edició d'aquest llibre, hem de dir que és molt agradable a la vista, amb una lletra de la mida justa en un paper de color crema que facilita la lectura. Tenim pendent de llegir una altra obra del mateix autor (publicada per la mateixa editorial): ja us la comentarem!

L'editorial Kailas dedica una atenció especial a obres xineses, o sigui que si voleu estar al cas de les seves publicacions us recomanem que visiteu el seu web: www.kailas.es.

* Mo Yan és un pseudònim que fa servir l'autor Guan Moye. En xinès, mo yan (莫言) vol dir "no parlis".

Yecao - Les herbes sauvages

LU Xun. Les herbes sauvages. Editions en Langues Étrangeres, 2004. 165 pàgines.
Títol original: 野草.
Edició bilingüe xinès-francès.

Recopilació de relats curts d'un dels autors més coneguts i ben considerats de la Xina del tombant del segle XX. Podríem dir que l'autor fa servir la prosa poètica per explicar històries íntimes, que expliquen sentiments i sensacions de tota mena.

Així, doncs, mentre "Le cerf-volant" fa referència a la nostàlgia de la infantesa llunyana, "Vengeance (II)" parla de la crucifixió de Jesucrist, "Les mendiants" reflexiona sobre la mendicitat i, a "Après ma mort", l'autor reprodueix el que pot passar un cop mort.

En definitiva, és un recull que us pot agradar molt o gens, ja que es tracta d'una obra molt personal que us farà pensar en un sentit o un altre.

Viaje al oeste

WU Cheng'en. Viaje al oeste. Ediciones Siruela. 2.206 pàgines (+ notes).
Títol original: 西游记
Trad.: Enrique P. Gatón i Imelda Huang-Wang

Aquesta és una de les obres clàssiques de l'època moderna de la literatura xinesa. Tot i que es tracta d'una obra realment voluminosa i llarga, si us agraden les novel·les d'aventures fantàstiques no se us farà gens pesada. L'argument principal és el viatge a les terres de la Índia que fa el monjo budista Xuan Zang amb tres deixebles que s'encarreguen de lluitar contra les adversitats que se'ls presenten.

Els protagonistes d'aquesta aventura són els següents:

Xuan Zang. També se'l coneix com a Tripitaka. És un monjo budista molt virtuós que rep l'encàrrec de l'emperador Taizhong (dinastia Tang) d'anar a demanar a Buda les escriptures sagrades. Per aconseguir-ho, ha de fer un viatge llarguíssim ple de perills. El més curiós d'aquest personatge és la contraposició entre la seva fama d'home "recte" i virtuós, coneguda per tothom, i la poca valentia i esperit d'ànim que té, ja que de seguida s'espanta (fins i tot abans que els riscos esdevinguin problemes reals) i és absolutament incapaç de fer coses tan bàsiques com demanar menjar. De fet, els seus deixebles el tracten amb tanta reverència i se'n cuiden tant, que sembla que no sàpiga valdre's per ell mateix. Com dèiem, és tan virtuós que tots els monstres volen menjar-se'l per, d'aquest manera, aconseguir que els "traspassi" la puresa i virtuositat del seu cos i, així, esdevenir immortals o viure molts anys.

El rei mico. El seu nom és Sun Wukong (no us diu res, el nom "Son Goku??") i és el més valent i poderós de tots els personatges que apareixen al llibre. Es tracta d'un mico "engendrat" pel cel i la terra, d'una naturalesa pràcticament divina, que a més de seguir el camí de la virtut taoista i, posteriorment, budista, té poders sobrenaturals que li permeten fer front a tots els monstres que amenacen el seu mestre. Entre els poders més destacats que té, podem esmentar els següents: pot arrencar-se pèls i, amb una bufada, fer que es transformin en el que ell vulgui; es pot convertir en altres persones o animals; pot canviar de mida; pot fer salts de moltíssims quilòmetres de llargada, i té una arma que és una barra de ferro i or que es pot fer gran o petita segons el que ell vulgui.

Zhu Bajie. També conegut com a Idiota. Originalment, era un habitant del cel (el Mariscal de los juncos celestes), però com que no es va comportar com tocava, el van expulsar d'allà i es va veure obligat a convertir-se en monstre (en forma de porc) i viure a la terra. Es va instal·lar en un poblet i es va casar amb una noia, però quan va aparèixer la comitiva del monjo Tang s'hi va unir per fer el viatge fins a Buda. És un ésser egoista que només pensa a menjar i a descansar, i per això no dubta a dir mentides i engalipar el mestre Tang en contra de Sun Wukong si li sembla que les opcions que planteja aquest últim no li permetran gaudir de la bona vida i del menjar.

Sha Wujing. El Monjo Sha. Aquest té menys protagonisme que els anteriors, ja que té menys poders i, per tant, participa menys en les aventures i les caceres de monstres. De fet, el seu paper consisteix a encarregar-se del cavall i ajudar els altres dos deixebles en alguna aventura (però són poques).

Les 2.206 pàgines (+ notes) del llibre estan dividides en 100 capítols d'una durada aproximada de 20 pàgines cadascun. Les aventures que hi passen solen començar perquè hi ha algun dimoni o monstre que es vol menjar el monjo Tang o perquè el grup mestre+deixebles descobreix alguna injustícia i vol posar-hi fi. Normalment, el que fa front als monstres i salva els companys quan van maldades és Sun Wukong, que acaba vencent els seus adversaris.

D'altra banda, cal destacar l'aparició constant dels tòpics budistes i taoistes que omplen la literatura xinesa: la descripció idíl·lica dels paisatges, els noms dels temples i monestirs que es van trobant, la reverència amb que es tracten els personatges en tot moment... tanqueu els ulls i us hi trobareu!

Cal dir, també, que sembla que les històries que apareixen en aquesta novel·la tenen un origen popular o d'autors el noms dels quals no ens ha arribat, i que Wu Cheng'en, que consta com a autor del llibre podria haver-se "limitat" (que no és poc, perquè la feina és important) a donar forma i estructura a aquestes històries i rondalles, que envolten la figura de Sun Wukong, el Rei mico, molt conegut i molt present en la literatura xinesa.

En resum, si us agraden les aventures fantàstiques, amb ésser voladors, dracs i similars que es barallen mentre volen i segresten sense parar "els bons", aquest llibre us agradarà molt.

Injures célestes

A CHENG. Injures célestes. Éditions de l'aube (poche), 2004. 141 pàgines.
Títol original: [desconegut]
Trad.: Noël Dutrait.

Recopilació de relats molt curts (alguns, de dues pàgines) que, igual que en els dos primers llibres del bloc, retraten la vida quotidiana a la Xina. Aquest, però, només relata històries de l'època "preobertura", i se centra especialment en l'època de la Revolució Cultural i els primers anys de la dècada de 1970. I això és el que el fa especial, ja que podreu trobar-hi les experiències de les persones que van patir aquest període ple de purgues polítiques, desplaçaments forçosos, gana...

Un exemple de la gana el tenim en la narració que obre el llibre, "La fumée du foyer", en què els pagesos passen arriben a menjar-se la mà d'un infant (no sabem si només és la mà, però l'efecte ja és prou fort). També hi trobareu:

- Narracions relatives a la "neteja" política o la marginació laboral dels qui no pensaven ben bé com el règim, com ara "Réhabilitation".

- Estudiants universitaris desplaçats a la força al camp per "reeducar-los" (un concepte molt "interessant" que us recomano que exploreu). Us recomano una lectura atenta de "Specialité", amb un final un pèl sarcàstic.

- Persones que ocupen un lloc de treball totalment estúpid durant molt de temps i que no volen deixar-lo en mans de ningú altre, com a "Les chaises".

- Desgràcies naturals, com ara les inundacions, i la manera com reacciona la gent, com a "L'inondation".

- I el conegudíssim "tal faràs, tal trobaràs", que podeu llegir a "La tombe".

I moltes altres coses, que us poden agradar molt! És un llibre fàcil de llegir, amb històries que podeu començar i acabar en cada llegida: ideal per als qui van en transport públic o poden llegir només a miquetes!

Pour qui te prends-tu?

Autor: CHI LI. Pour qui te prends-tu? Actes Sud, 2000. 155 pàgines.
Títol original: 你以为你是谁？
Trad.: Hervé Denès.

Es tracta d'una narració curta sobre els problemes familiars i el dia a dia de Lu Wuqiao, que al final aconsegueix resoldre els problemes dels seus germans. Destaca el paper de Yi Xin, una científica que dóna prioritat a seguir la seva carrera a l'estranger i es casa amb un canadenc per sortir del país.
El germà petit és un baliga-balaga que es guanya la vida amb petites estafes fins que el protagonista el convenç perquè aprengui a fer de mecànic. La germana gran, que estava en plena crisi matrimonial, al final es reconcilia amb el marit.

Igual que Un homme bien sous tous rapports, el primer llibre que vam comentar en aquest bloc, aquest parla d'assumptes quotidians. No espereu una novel·la que us canviï la vida, però sí que hi veureu reflectides qüestions que, potser, també heu viscut en directe.

(Aquest llibre el vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat de Burdeus: http://www.mollat.com/.)