Renovem el bloc!

Benvolguts,

Ja fa un temps que vaig acumulant material en aquest bloc. Amb l'aparició de noves prestacions al Blogger, he arribat a la conclusió que feia falta rentar la cara al material i reorganitzar-lo una mica.

Per això us espero al bloc nou, on he migrat tot el contingut que heu estat seguint:

NOU BLOC: 

CARÀCTER XINÈS

Veureu que l'adreça és molt més senzilla: xines.blogspot.com. Estava lliure!

Espero que us en feu seguidors i que participeu en les enquestes i activitats que estic preparant. :-D

Bon Nadal!

Sílvia

A bicyclette

Su Tong. A bicyclette.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
142 pàgines.
Títol original: 蛙.
Traductora: Anne-Laure Fournier.


Aquest llibre està format per relats curts, alguns dels quals són narracions d'històries i sensacions reals, com ara el relat que obre el llibre, que parla sobre les bicicletes i què significaven per a la gent. 


Altres relats són més aviar reflexions de l'autor sobre determinats aspectes de la cultura i l'actualitat xinesa, i va des de què considera que és un caradura fins a com la gent progressa a partir de materials recollits dels veïns.


Direm, doncs, que és un llibre una mica atípic, i que cal agrair-li a l'autor que, ara que sembla que estan de moda els llibres llargs, sigui capaç de dir el que ha de dir en aquestes 142 pàgines i no allargui innecessàriament l'obra.

Grenouilles

Mo Yan. Grenouilles.
Éditions du Seuil, 2011.
408 pàgines.
Títol original: 蛙.
Traductor: Chantal Chen-Andro.


Com és habitual, Mo Yan ens mostra la vida quotidiana al districte de Gaomi durant la darrera meitat del segle XX. En aquesta novel·la, l'autor, pràcticament especialitzat en la recreació de la vida en zones rurals, toca de ple un tema que no és gaire habitual a les seves obres: la planificació familiar.


Basant-se en la figura d'una tieta seva, Mo Yan s'endinsa en l'època més dura del control del compliment de la política del fill únic, amb conseqüències greus per a moltes famílies: dones mortes durant l'avortament, dones mortes mentre intenten escapolir-se del control dels oficials...


És una obra que, en general, es llegeix ràpid i amb facilitat, que enganxa força. Ara bé, no acabem d'entendre ni de digerir el tall que es fa cap al final. Passada la pàgina 300, l'autor decideix abandonar el format de narrativa per crear una "suposada" obra de teatre. El ritme canvia i s'accelera, però sembla una fugida endavant, com si no sabés ben bé com rematar l'obra. De fet, l'últim naixement que es narra abans d'aquest canvi queda mig amagat i poc clar... (no podem donar més pistes sense "xafar" l'intriga).


Cal dir que aquesta és una de les cinc obres que han rebut el premi Mao Dun 2011. Ara caldrà veure què passa amb la traducció al castellà/català. Es farà? Es farà des del xinès o des d'una llengua intermèdia? Podrem gaudir d'una traducció fluïda i correcta o tindrem les errades habituals? Quina editorial s'hi atrevirà? Serà Kailás, que últimament ens ofereix les traduccions d'aquest autor?


S'admeten apostes. 

The boat to redemption

Su Tong. The boat to redemption.
Doubleday (Transworld Publishers), 2010.
382 pàgines.
Títol original: 家.
Traductor: Howard Goldblatt.

Una vegada més, un llibre que sembla sobrevalorat... després de llegir-ne bones crítiques, l'he llegit i, francament, "me l'imaginava més gran". Entenguem-nos: el llibre està bé, és amè i es llegeix amb facilitat (suposem que part del mèrit també és del traductor), però no crec que sigui tan especial com diuen alguns.

Per als qui no la conegueu, aquesta novel·la tracta sobre un noi que viu en una barca i la seva relació amb el seu pare i amb la resta de la comunitat "barquera". I aquest és, segurament, un dels aspectes més interessants del llibre: poder veure com viuen aquestes comunitats "flotants", que tenen una presència important als rius de la Xina i d'altres països del sud-est asiàtic.

A part d'això, també podem veure com abusen del poder, en un grau més o menys important, tots els qui tenien alguna funció d'una certa importància dins del sistema, i com s'imposen sobre el protagonista i el seu pare.

Si en voleu veure una crítica més a fons, vegeu aquesta de Yiyun Li a "The Guardian". Us recordo que Yiyun Li és autora de diverses obres, i que en aquest bloc hi podeu trobar referències.

Família

Ba Jin. Família.
El cercle de Viena, 2011.
382 pàgines.
Títol original: 家.
Traductora: Eulàlia Jardí.


És una delícia poder llegir en català aquest llibre. És, possiblement, l'obra més coneguda de Ba Jin, el qual, al seu torn, és un dels autors més coneguts de la primera meitat del segle XX.


En aquest llibre, l'autor retrata una família xinesa tradicional en el seu grau màxim: una família en què quatre generacions viuen sota el mateix sostre (un dels objectius més desitjats en l'àmbit tradicional xinès). El relat se situa a les darreries de la dècada de 1910 i principis de la de 1920, moment de grans canvis en la societat xinesa, que van veure el naixement d'un moviment que, amb el temps, va arribar a enderrocar el sistema tradicional que es retrata en el llibre: dones esclavitzades pels mascles de la família, casaments concertats, respecte nul per les opinions dels membres més joves de la família, dones amb els peus embenats i trencats per fer-los semblar més petits...


El que veiem en aquesta narració és com aquesta família es va desintegrant a mesura que els nous temps i les noves tendències hi arriben. De fet, podem veure que les vides dels tres germans protagonistes representen tres tendències clares: el germà gran viu d'acord amb la manera de viure tradicional i obeeix els seus pares i tiets en tot moment, el germà mitjà aconsegueix una solució de compromís (és l'únic dels tres que aconsegueix un prometatge volgut) i el germà petit decideix marxar de casa seva perquè no està d'acord amb les normes tradicionals que li imposen.


En definitiva, és un llibre que val la pena llegir per, si més no, intuir el principi del final de la societat tradicional xinesa i el naixement de la Xina moderna. Pel que fa a la traducció, podem dir que es llegeix amb fluïdesa i que no  hi ha errors evidents (tots sabem que, en alguns casos, costa molt llegir una cosa mal traduïda).

Ja tenim perfil a twitter!!!!!

Ja ens podeu seguir a twitter! Podeu trobar el nostre perfil públic aquí:
http://twitter.com/xines_cat
L'usuari és @xines_cat.
Feu córrer la veu!

Visa pour Shanghai

Qiu Xiaolong. Visa pour Shanghai.
Éditions Liana Levi, 2003.
375 pàgines.
Títol original: A loyal character dancer.
Traductor: Aline Sainton.


En poques paraules, una altra història de lladres i serenos. Una novel·la amb unes certes pretensions, que no arriba a tocar a fons cap dels temes que esbossa. Parla de les tríades, de l'emigració clandestina, de la relació entre la Xina i els Estats Units... però no aporta informació significativa. I tot va guarnit amb petites al·lusions a una possible relació entre els dos protagonistes (una dona policia americana i un policia xinès) que no arriba a ser i amanit amb un polsim de (suposades) citacions de Confuci i altres clàssics xinesos.


Una prova més que, de novel·les mediocres, n'hi ha a tot arreu.

Cries in the drizzle

Yu Hua. Cries in the drizzle
Anchor Books (Random House), 2007
304 pàgines.
Títol original: 在细雨中呼喊.
Traductor: Alan Barr.

Una vegada més, Yu Hua ens ofereix una novel·la que retrata la vida quotidiana a la Xina. El protagonista és un noi que, de petit, va ser donat en adopció per la seva família. Quan el pare adoptiu mor, torna amb la família original.

Bàsicament, és una obra que parla de les relacions familiars, les relacions entre veïns, i també les relacions entre amics. I, sobretot, ens permet veure com el nen del principi del llibre es va fent gran i adquireix coneixement de la vida.

És un llibre molt recomanable, tot i que segurament no està a l'alçada de Vivir (活着) o de Brothers (兄弟).

A dictionary of Maqiao

Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.

Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l'obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d'un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l'autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.

Amb aquesta estructura, l'autor intenta reflectir l'ambient del camp en l'època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els "eduquessin".

En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).

L'esperit del llop

Jiang Rong. L'esperit del llop.
La Magrana, 2008.
573 pàgines.
Títol original: 狼图腾 (l'obra catalana s'ha traduït de l'anglès: Wolf Totem).
Traductors: Xavier Solé i Núria Parés.

He deixat reposar el llibre més d'un any, però ja és hora de fer-ne el resum. M'ha tornat a passar: «me l'imatxinava més gran». Aquest llibre, guanyador del Man Asian Literary Prize de 2007, m'ha decebut una mica. És d'aquelles vegades que penses: «Amb 100 pàgines menys també ens ho hauria explicat».

No sé si és que no estic feta per a aquesta mena de novel·les, suposadament «èpiques» (penso que avui dia aquesta paraula es fa servir amb massa freqüència), o si la versió catalana hi va tenir a veure. Hi ha algunes imprecisions i incorreccions de tota mena que et poden aigualir la festa. Si no ho recordo malament, en una pàgina s'equiparaven 500 km i 500 li, que no és ben bé el mateix, oi? (un li és mig quilòmetre, o sigui que feu números i veureu que no quadra). I altres coses per l'estil. El que no tinc clar és si aquesta mena d'errades s'han introduït durant la traducció de l'anglès al català o si ja provenen de la versió anglesa. I això em fa tornar al meu tema favorit: SENYORS EDITORS, SI VOLEN TRADUIR D'UNA VERSIÓ INTERMÈDIA I, DE PAS, ESTALVIAR-SE UNS CALERONS, FACIN SERVIR TRADUCTORS AMB NOCIONS DE LA LLENGUA ORIGINAL (XINÈS, EN AQUEST CAS) I RECORRIN A REVISORS AMB UNA PUNTA DE «MALA LLET».

Pel que fa a la història en sí, és una història més d'estudiants enviats al camp durant la dècada de 1960. El que sí que he d'admetre que és original és que aquests van a la Mongòlia interior, i que durant la novel·la anem veient com viuen els mongols nòmades (o seminòmades). Tal com fa pensar el títol, es presta una atenció especial als llops, a les seves activitats a l'estepa mongola i a la relació que s'estableix entre ells i els pobladors mongols, que els cacen i, al mateix temps, els veneren i estimen.

Jiang Rong és el pseudònim de Lü Jiamin, professor universitari i activista prodemocràcia que va ser empresonat durant dos anys després dels fets de Tian'anmen. Aquí trobareu una ressenya més elaborada sobre aquesta obra:

Howard Choy review of Wolf Totem

En resum: és millorable, però si tenim en compte que va ser un supervendes a la Xina, potser caldria donar-li una segona oportunitat.

La canción de la pena eterna

Wang Anyi. La canción de la pena eterna.
Kailas Ficción, 2010.
676 pàgines.
Títol original: The song of everlasting sorrow.
Traductor: Carlos Ossés.

Amb la traducció d'aquesta novel·la, Kailas fa patent, una vegada més, el seu interès en obres escrites per autors xinesos. El que no és tan positiu és que la traducció conté errades, algunes força evidents, que et fan desconfiar de la fidelitat a l'original. Original que, per cert, no és en anglès sinó en xinès... o sigui que, una vegada més, s'ha traduït una obra xinesa partint de la base d'una traducció. No és que hi tingui gaire coses en contra, sempre que la qualitat de la traducció que s'hagi agafat com a original sigui suficient i que la traducció al castellà/català s'hagi fet amb un esperit crític envers el text que s'ha fet servir com a base. Algun dia farem una entrada dedicada únicament a aquest tema.

El fet és que hi ha errades de concordança ("muchos tiempo", "os vas a enfadar", "tendría hubiera sido la suerte"), d'interpretació ("los dos echaremos una partida de mahjong...": en teoria calen quatre jugadors), de desconeixement de l'entorn ("la carretera de Nankín" no és una carretera, sinó un dels carrers més importants de Shanghai, ho podeu comprovar a Google Maps), de traducció ("monosodio glutamate" no deu ser "glutamato monosódico"???; en tot cas, glutamate no és castellà...). El més curiós del cas és que aquests errors estan combinats amb una redacció bona i àgil, que et fa la lectura agradable. No sé si és que l'original (traducció anglesa) tenia molts errors que no s'han detectat amb la traducció o si al traductor al castellà li van donar tant poc temps que no va poder repassar la feina feta... o que no està previst que un revisor passi per darrere del traductor, cosa que trobo necessària en tots els casos i, sobretot, quan les traduccions no provenen del text original: la lectura crítica per part d'un revisor amb coneixements de la cultura original hauria arreglat molts dels errors que conté aquesta traducció.

Total, que tinc el llibre ple de marques, i això fa molta ràbia per dos motius: t'aigualeix la lectura i molesta pagar gairebé 23 euros perquè no puguis llegir tranquil...

Pel que fa a la trama de la novel·la, no és res de l'altre món. La ressenya de l'editorial presenta el llibre com a "relato intemporal sobre la constante búsqueda de la belleza y la transformación individual en años de agitación y aperturismo en China" i diuen que les obres de Wang Anyi són "una experiencia casi musical". Personalment, trobo que ni una cosa ni l'altra (potser m'estic deixant influir pel descontentament amb la traducció, no ho sé). Trobo que és un llibre de gairebé 700 pàgines que no aporta gran cosa: bàsicament, són les aventures i desventures d'una noia de Shanghai i els seus amors... no és gaire original... ja n'hem llegit molts, d'aquests...

No és que el llibre sigui dolent, però quan les ressenyes són tan bones, t'esperes alguna cosa més.

Chronicle of a blood merchant

Yu Hua. Chronicle of a blood merchant.
First Anchor Books, 2004
Títol original: 许三观卖血记
Traductor: Andrew F. Jones
Llegit en versió e-book per a kindle

Una vegada més, un autor xinès narra una bona part de la història del seu país mitjançant l'evolució d'una família. En aquest cas, però, el tema central i recurrent és la venda de sang en determinats entorns rurals de la Xina, a la qual recorre el protagonista en moment de desesperació econòmica.

Yu Hua, un dels autors més coneguts i de més èxit dels que van començar a fer-se coneguts durant la dècada de 1980 i que va aconseguir la popularitat durant la de 1990, fa un retrat força íntim d'etapes com ara la del Gran Salt Endavant, la Revolució Cultural, el desplaçament massiu dels joves al camp o la Xina pròspera de la dècada de 1980. El més atractiu del cas, però, és que no hi ha dades clares i precises dels anys o les campanyes polítiques, i que cal estar al corrent prèviament de la història recent del país per poder associar determinades explicacions amb els fets històrics. Així, doncs, no es recrea en els efectes de la Revolució Cultural o el desplaçament dels joves al camp, sinó que fa servir la família de Xu Sanguan perquè puguem veure, amb els nostres ulls, què va passar en aquelles èpoques.

Finalment, també és important dir que la qüestió de la venda de sang és un problema important en algunes províncies rurals de la Xina, i que aquesta novel·la va ser escrita abans que aquest tema es fes conegut.

És un llibre recomanable, com tot els de Yu Hua, però segurament no hi trobareu la intensitat de sentiments de 活着 (Vivere, en les entrades d'aquest bloc) ni les situacions còmiques i hilarants de 兄弟 (Brothers, també en aquest bloc).

La Philosophie de Lao Zhang

Lao She. La Philosophie de Lao Zhang. 

Éditions Philippe Picquier, 2009.

545 pàgines.

Títol original: 老張的哲學.

Traductor: Claude Payen.

Una obra curiosa i, segurament, poc coneguda de Lao She que ofereix un retrat molt viu del Pequín de principis de segle XX, abans de les etapes de guerra i de l'entrada del comunisme. Tot seguint el fil conductor de la novel·la, que són les gràcies i desgràcies de Lao Zhang, podem veure alguns dels temes més popular en la literatura xinesa del tombant del segle anterior: el final de la societat tradicional, el tracte de menyspreu que es fa de les dones, el poder que atorga pertànyer al funcionariat, etc.

Si, a més, coneixeu mínimament Pequín, us agradarà veure que la novel·la s'ubica en llocs concrets, amb referència força conegudes, que podeu situar ràpidament al mapa. És un aspecte curiós, un més dels que presenta aquest llibre.

No espereu una obra magistral, però sí que és lleugera i molt entretinguda. Us la recomanem!

La fortaleza asediada

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.

545 pàgines.

Títol original: 围城.

Traductor: Taciana Fisac.

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d'una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L'autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d'haver estudiat a l'estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d'aconseguir feina. Quan finalment l'aconsegueix, ha d'emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.

Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d'hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).

Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l'argument de la novel·la.

 

Una noche sin luna

Dai Sijie. Una noche sin luna.
Salamandra, 2008.
253 pàgines.

Títol original: Par une nuit òu la lune ne s'est pas levée.

Traductor: José Antonio Soriano. 

Tot i que l'autor intenta donar-li un toc especial amb el rerefons de la recerca d'un manuscrit antic, no deixa de ser una història de noia coneix noi”. Sí, és cert que ens serveix per conèixer el Beijing de finals dels setanta i principis dels vuitanta, que es fan al·lusions a la vida en els camps de reeducació i a algun altre detall clarament xinès, però la veritat és que el pes de la història amorosa és massa gros.

No té res a veure amb la novel·la anterior de Dai Sijie, Balzac i la costurera, que tot i que contenir una petita història d'amor no perd de vista el fil conductor: la vida al camp de dos nois que el govern envia a aprendre com era la vida fora de la ciutat.

Las puertas del paraíso

Yiyun Li. Las puertas del paraíso. 

Editorial Lumen, 2010. 

410 pàgines.

Títol original: The Vagrants.

Traductor: Laura Martín de Dios.

Aquesta vegada, Yiyun Li crea una novel·la que, en certa manera, recorda l'anterior obra Los buenos deseos, que havia publicat la mateixa editorial amb la mateixa traductora. 

Diem que recorda l'anterior perquè utilitza un element, l'execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s'entrellacen però que podrien ser independents: el maltractament psicològic d'una nena minusvàlida, la vida dels pares de la noia executada, els moviments contra el sistema i la censura que imposa, l'obsessió d'un noi per trobar dona...

Tot això, amb el teló de fons de l'època justament posterior a la mort de Mao Zedong, en què el govern tolerava els moviments tímids d'obertura amb la repressió dels moviments que adquirien massa volada.

En resum, una vegada més, cal felicitar la traductora per una feina molt ben feta que ens fa llegir la novel·la d'una manera fluida, i també volem felicitar l'editorial per un motiu doble: per publicar l'obra i per fer-ho amb una edició tan acurada i agradable.

Les jours, les mois, les années

Yan Lianke. Les jours, les mois, les années.
Éditions Philippe Picquier, 2009
125 pàgines.
Títol original: 年月日.
Traductora: Brigitte Guilbaud.

Un llibre curt, trist i molt recomanable. Hi ha una gran sequera, i els habitants del poble decideixen marxar, igual que han fet els d'altres pobles veïns. Només queden enrere un pagès vell i un gos cec, que esperen que plogui i que el blat de moro torni a créixer...  

És una història sentida que té com a únics protagonistes aquests dos personatges i la relació que s'estableix entre ells.


Em sap greu, però no puc explicar res més sense desvetllar-vos el final... us l'haureu de llegir!

Cuentos de Liao Zhai

Pu Songling. Cuentos de Liao Zhai.

Alianza Editorial, 2004.

440 pàgines.

Títol original: 聊斋志异.

Traductor: Laureano Ramírez i Laura A. Rovetta.

 
Aquest és, possiblement, el recull de relats més conegut de la literatura xinesa. Escrit a finals de segle XVII, ha aconseguit arribar als nostres dies en versions diferents, amb un nombre de relats que oscil·la segons la versió.

Els temes que cobreixen ens permeten captar determinats aspectes de la manera de viure de l'època, així com creences populars i supersticions, amb una atenció especial a tot el que és fantàstic: monstres, esperits que tornen d'entre els morts, guineus que fan veure que són persones... tot plegat, una àmplia representació de l'imaginari tradicional popular xinès.

Pel que fa a la traducció, hem de dir que aquesta ja és la segona edició i que el text en castellà està molt ben lligat i fa de bon llegir. De tota manera, hem detectat alguna errada tipogràfica que potser s'hauria pogut retocar abans de fer aquesta segona edició (per exemple: Siangsu en lloc de Jiangsu, Whansheng en lloc de Wansheng... realment la ciutat de Man és la capital de Shaanxi?).

Finalment, cal dir que el text va acompanyat d'una sèrie de notes molt pertinents que ens ajuden a situar-nos en el context geogràfic i uns annexos realment interessants que expliquen detalladament el sistema tradicional de les oposicions xineses (és especialment important perquè molts dels personatges dels relats del llibre són llicenciats o candidats a les oposicions).

En definitiva: si us agraden els relats curts més aviat fantàstics, us recomanem que llegiu aquest llibre.

Pan Gu crea l'univers

Pan Gu crea l'univers. Contes tradicionals xinesos.
Camaleó - Arola Editors, 2005.
144 pàgines.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Una selecció excel·lent de llegendes i contes xinesos, feta pel mateix traductor, que reuneix els mites més clàssics. Hi podreu trobar des de la creació de la Terra fins a la de l'espècie humana, i veureu passar els déus i herois més coneguts de la cultura xinesa.

Cal destacar que, a més de la tria de llegendes, incorpora una sèrie de contes que són la base per a expressions que els xinesos fan servir encara ara en la vida quotidiana (chengyu), que podrien equivaler a les nostres frases fetes.

L'estil de la traducció aconsegueix transmetre'ns el context original de manera que no soni excessivament estrany en el d'arribada. La lectura és planera, tranquil·la i ràpida, sense complicacions.

Si us interessa conèixer la mitologia xinesa i les expressions amb càrrega cultural, us recomanem que us llegiu aquest llibre, ja que és una porta d'entrada molt adequada per accedir a la mitologia xinesa.

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d'autors xinesos i, més concretament, en l'obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l'autor tracta el cas del conreu massiu d'alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.