La fortaleza asediada

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.

Anagrama, 2007.

545 pàgines.

Títol original: 围城.

Traductor: Taciana Fisac.

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d'una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L'autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d'haver estudiat a l'estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d'aconseguir feina. Quan finalment l'aconsegueix, ha d'emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.

Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d'hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).

Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l'argument de la novel·la.

 

Una noche sin luna

Dai Sijie. Una noche sin luna.
Salamandra, 2008.
253 pàgines.

Títol original: Par une nuit òu la lune ne s'est pas levée.

Traductor: José Antonio Soriano. 

Tot i que l'autor intenta donar-li un toc especial amb el rerefons de la recerca d'un manuscrit antic, no deixa de ser una història de noia coneix noi”. Sí, és cert que ens serveix per conèixer el Beijing de finals dels setanta i principis dels vuitanta, que es fan al·lusions a la vida en els camps de reeducació i a algun altre detall clarament xinès, però la veritat és que el pes de la història amorosa és massa gros.

No té res a veure amb la novel·la anterior de Dai Sijie, Balzac i la costurera, que tot i que contenir una petita història d'amor no perd de vista el fil conductor: la vida al camp de dos nois que el govern envia a aprendre com era la vida fora de la ciutat.