Fifth Chinese Daughter

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.

Títol original: el mateix.

Tot i que la primera edició d'aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s'aplica avui dia en molts llocs de recepció d'immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l'autora, Jade Snow Wong, filla d'immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d'un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites "d'ultramar".

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t'ho miris com t'ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d'acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s'integra en la societat d'acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i "surten al món" (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d'èxit d'una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a www.borders.com.

Le Yangtsé sacrifié

Wei Wei. Le Yangtsé sacrifié

Editions de l'aube, 2007. 238 pàgines.

Títol original: el mateix.

Aquest és un llibre de viatges petit i modest que descriu el viatge de l'autora per la zona que ha de quedar sota les aigües de la presa de les Tres gorges. Amb un estil força personal, l'autora es passeja per una comarca majoritàriament agrícola i poc desenvolupada on la gent encara parla al viatger com si fos conegut i és fàcil comunicar-s'hi i conèixer històries de la zona.

És d'aquesta manera informal que l'autora s'assabenta de fins on arribarà el nivell de les aigües, quines poblacions o quins monuments quedaran inundats i què haurà de fer la gent afectada: desplaçaments massius, pisos nous i compensacions que no acaben d'arribar, etc.

De tota manera, potser perquè, com hem dit, l'estil és molt personal i es basa en les seves impressions i els seus sentiments, no hem acabat de connectar amb el llibre. Tot i així, us el recomanem si voleu fer una ullada a la Xina rural que està desapareixent sense haver de viatjar fins allà. :-)

Brothers

Yu Hua. Brothers
Actes Sud, 2008. 717 pàgines
Títol original: 兄弟 - Brothers
Traductors: Angel Pino i Isabelle Rabut
Una gran, gran novel·la. Molt recomanable, tot i que la versió castellana que se n'acaba de publicar no s'ha fet a partir de l'original, sinó de la versió anglesa (alguna dia en parlarem, sobre les traduccions directes de l'original).
Aquesta història ens fa veure l'evolució de la societat xinesa des de les èpoques de més fervor maoista fins a l'actual, passant per la revolució cultural i les campanyes més "sonades" del govern maoista. Fins aquí, res de nou. El que és innovador és que tot això ho veiem a través de la vida de dos germanastres: un esdevé un triomfador i l'altre és un desgraciat, tot i que, de joves, semblava que la cosa no hagués d'anar ben bé així.
La història s'arrodoneix amb una dona, que tanca el triangle protagonista, tot i que en gran part de l'obra queda en segon pla. Però és important, ja que la seva conducta influirà decisivament en el destí dels germans.
A part d'això, cal dir que hi ha moments de gran dramatisme i, també, moments d'un humor que conté ingredients que pràcticament es podrien incloure en l'absurd. La narració es desenvolupa d'una manera molt fluida i lleugera, i en cap moment la lectura no es fa pesada. Així mateix, el llibre inclou notes dels traductors que ajuden a entendre o contextualitzar determinades frases i anècdotes que apareixen al llibre.
Finalment, crec que cal felicitar no només l'autor sinó també els traductors: ells també tenen part del mèrit que un llibre tan llarg no es faci pesat.

Cité de la poussière rouge

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original: Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n'és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d'una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d'espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l'obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.

Beijing Coma

Ma Jian. Beijing Coma.
Editorial Chatto & Windus, 2008. 586 pàgines.
Títol original: 肉之土.
Traductor: Flora Dew.

Aquest llibre tracta el tema de la repressió política que es viu en ambients universitaris a la República Popular de la Xina, i culmina en l'ocupació que els estudiants universitaris van fer de la plaça de Tian'anmen a la primera de 1989, que va acabar amb una repressió duríssima contra tots els participants.

Tot i que el que s'explica en aquesta obra és ficció, la base és històrica, i segurament té molt de cert.

El narrador és en Da Wei, un estudiant que, arran de la repressió de l'exèrcit a la plaça de Tian'anmen, queda en estat vegetatiu durant 10 anys. L'autor opta per combinar els records d'aquest noi amb moments "actuals" de la seva vida. Així, doncs, podem viure pràcticament tota la seva etapa universitària a partir de flaixos, petits relats encadenats que retraten de manera molt viva el procés que va desembocar en l'ocupació. També podem veure la pressió que les autoritats fan sobre els elements que consideren sospitosos ("poc obedients", podríem dir), i com aquesta pressió, juntament amb el fet de tenir el fill en coma durant 10 anys, fa que la mare del protagonista s'acabi trastocant.

És un llibre interessant, que no es queda només en el paper de l'exèrcit, sinó que també deixa veure la competència entre grups d'estudiants per aconseguir el poder. El final del llibre, malauradament, el coneixem tots...

Los buenos deseos

Li Yiyun. Los buenos deseos. 

Editorial Lumen, 2007. 251 pàgines.

Títol original: A thousand years of good prayers.

Traductor: Laura Martín de Dios.

Excel·lent. Superb. Un llibre com hauria de ser. El millor que m'he llegit aquest any, amb diferència. No hi falla res: els relats són perfectes, l'edició és preciosa i la traducció és molt bona (un aspecte que comença a ser escàs... ). Cal felicitar l'autora, els editors i també la traductora!

Però anem al contingut, que en realitat és el que interessa. Aquest llibre recull 10 relats curts que toquen temes molt diferents, tots des d'una perspectiva clarament xinesa: fills amb malalties degeneratives, l'enfrontament tradició-modernitat, les  dones solteres, i molts altres. El millor de tot és que permeten veure com és la societat xinesa i com està "digerint" tots els problemes i les qüestions que plantegen aquests relats.

Si heu estat a la Xina o coneixeu com funciona la societat xinesa, hi veureu coses que ja heu vist o pensat abans. Si no la coneixeu, us ajudarà a entendre-la millor.

Aquest llibre el vaig comprar a la Llibreria Laie (Barcelona), que té una secció de literatura oriental petitona però molt sucosa (ep! fa temps que no hi passo i potser ara és més gran!).

Balzac et la petite tailleuse chinoise

Dai Sijie. Balzac et la petite tailleuse chinoise.
Éditions Gallimard, 2000. 229 pàgines.

Durant el període anomenat Revolució cultural, el "Gran timoner" (Mao Zedong) va iniciar una campanya "de reeducació" en virtut de la qual els joves intel·lectuals (estudiants que tot just havien acabat l'educació secundària) van deixar els estudis i van ser enviats a la Xina més rural i remota perquè la gent del camp els "reeduqués" (eufemisme que, en realitat, vol dir "fer-los treballar durament al camp com si fossin camperols"). Alguns d'aquests estudiants van arribar a passar fins a 10 anys en aquest exili, i no va ser fins que van tornar a les seves ciutats d'origen que van poder reprendre (o no) els estudis. El resultat: una generació pràcticament perduda pel que fa a l'educació superior i les feines que hi estan relacionades.

Ja hi ha molts i molts llibres que parlen sobre aquest èxode que va marcar la vida de moltes persones, però aquest és un llibre curt, intens i amb un enfocament original del tema que val molt la pena que llegiu. És ràpid i directe, sense valoracions morals sobre l'època i el sistema, i ens mostra com dos estudiants, fills de professionals liberals (considerats intel·lectuals i, per tant, enemics del "sistema"), van a parar a un poble molt petit en una zona molt poc desenvolupada i aconsegueixen sobreviure a l'experiència traient profit dels seus coneixements i habilitats. A partir d'aquí, podreu treure les vostres pròpies conclusions.

L'he comprat a Barcelona mateix, a Alibri. Aquesta edició pertany a la col·lecció Folio, de l'editorial Gallimard, i l'he vista en moltes llibreries de Barcelona, o sigui que potser també el trobareu a la Casa del Llibre, a la FNAC, La Central o alguna altra de les grans llibreries de la ciutat.