Ba Jin. Família.
El cercle de Viena, 2011.
382 pàgines.
Títol original: 家.
Traductora: Eulàlia Jardí.
És una delícia poder llegir en català aquest llibre. És, possiblement, l'obra més coneguda de Ba Jin, el qual, al seu torn, és un dels autors més coneguts de la primera meitat del segle XX.
En aquest llibre, l'autor retrata una família xinesa tradicional en el seu grau màxim: una família en què quatre generacions viuen sota el mateix sostre (un dels objectius més desitjats en l'àmbit tradicional xinès). El relat se situa a les darreries de la dècada de 1910 i principis de la de 1920, moment de grans canvis en la societat xinesa, que van veure el naixement d'un moviment que, amb el temps, va arribar a enderrocar el sistema tradicional que es retrata en el llibre: dones esclavitzades pels mascles de la família, casaments concertats, respecte nul per les opinions dels membres més joves de la família, dones amb els peus embenats i trencats per fer-los semblar més petits...
El que veiem en aquesta narració és com aquesta família es va desintegrant a mesura que els nous temps i les noves tendències hi arriben. De fet, podem veure que les vides dels tres germans protagonistes representen tres tendències clares: el germà gran viu d'acord amb la manera de viure tradicional i obeeix els seus pares i tiets en tot moment, el germà mitjà aconsegueix una solució de compromís (és l'únic dels tres que aconsegueix un prometatge volgut) i el germà petit decideix marxar de casa seva perquè no està d'acord amb les normes tradicionals que li imposen.
En definitiva, és un llibre que val la pena llegir per, si més no, intuir el principi del final de la societat tradicional xinesa i el naixement de la Xina moderna. Pel que fa a la traducció, podem dir que es llegeix amb fluïdesa i que no hi ha errors evidents (tots sabem que, en alguns casos, costa molt llegir una cosa mal traduïda).
20 de setembre 2011
11 de juliol 2011
Ja tenim perfil a twitter!!!!!
Ja ens podeu seguir a twitter! Podeu trobar el nostre perfil públic aquí:
http://twitter.com/xines_cat
L'usuari és @xines_cat.
Feu córrer la veu!
http://twitter.com/xines_cat
L'usuari és @xines_cat.
Feu córrer la veu!
22 de juny 2011
Visa pour Shanghai
Qiu Xiaolong. Visa pour Shanghai.
Éditions Liana Levi, 2003.
375 pàgines.
Títol original: A loyal character dancer.
Traductor: Aline Sainton.
En poques paraules, una altra història de lladres i serenos. Una novel·la amb unes certes pretensions, que no arriba a tocar a fons cap dels temes que esbossa. Parla de les tríades, de l'emigració clandestina, de la relació entre la Xina i els Estats Units... però no aporta informació significativa. I tot va guarnit amb petites al·lusions a una possible relació entre els dos protagonistes (una dona policia americana i un policia xinès) que no arriba a ser i amanit amb un polsim de (suposades) citacions de Confuci i altres clàssics xinesos.
Una prova més que, de novel·les mediocres, n'hi ha a tot arreu.
Éditions Liana Levi, 2003.
375 pàgines.
Títol original: A loyal character dancer.
Traductor: Aline Sainton.
En poques paraules, una altra història de lladres i serenos. Una novel·la amb unes certes pretensions, que no arriba a tocar a fons cap dels temes que esbossa. Parla de les tríades, de l'emigració clandestina, de la relació entre la Xina i els Estats Units... però no aporta informació significativa. I tot va guarnit amb petites al·lusions a una possible relació entre els dos protagonistes (una dona policia americana i un policia xinès) que no arriba a ser i amanit amb un polsim de (suposades) citacions de Confuci i altres clàssics xinesos.
Una prova més que, de novel·les mediocres, n'hi ha a tot arreu.
12 de març 2011
Cries in the drizzle
Yu Hua. Cries in the drizzle
Anchor Books (Random House), 2007
304 pàgines.
Títol original: 在细雨中呼喊.
Traductor: Alan Barr.
Una vegada més, Yu Hua ens ofereix una novel·la que retrata la vida quotidiana a la Xina. El protagonista és un noi que, de petit, va ser donat en adopció per la seva família. Quan el pare adoptiu mor, torna amb la família original.
Bàsicament, és una obra que parla de les relacions familiars, les relacions entre veïns, i també les relacions entre amics. I, sobretot, ens permet veure com el nen del principi del llibre es va fent gran i adquireix coneixement de la vida.
És un llibre molt recomanable, tot i que segurament no està a l'alçada de Vivir (活着) o de Brothers (兄弟).
Anchor Books (Random House), 2007
304 pàgines.
Títol original: 在细雨中呼喊.
Traductor: Alan Barr.
Una vegada més, Yu Hua ens ofereix una novel·la que retrata la vida quotidiana a la Xina. El protagonista és un noi que, de petit, va ser donat en adopció per la seva família. Quan el pare adoptiu mor, torna amb la família original.
Bàsicament, és una obra que parla de les relacions familiars, les relacions entre veïns, i també les relacions entre amics. I, sobretot, ens permet veure com el nen del principi del llibre es va fent gran i adquireix coneixement de la vida.
És un llibre molt recomanable, tot i que segurament no està a l'alçada de Vivir (活着) o de Brothers (兄弟).
15 de desembre 2010
A dictionary of Maqiao
Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.
Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l'obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d'un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l'autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.
Amb aquesta estructura, l'autor intenta reflectir l'ambient del camp en l'època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els "eduquessin".
En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.
Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l'obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d'un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l'autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.
Amb aquesta estructura, l'autor intenta reflectir l'ambient del camp en l'època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els "eduquessin".
En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).
17 de novembre 2010
L'esperit del llop
Jiang Rong. L'esperit del llop.
La Magrana, 2008.
573 pàgines.
Títol original: 狼图腾 (l'obra catalana s'ha traduït de l'anglès: Wolf Totem).
Traductors: Xavier Solé i Núria Parés.
He deixat reposar el llibre més d'un any, però ja és hora de fer-ne el resum. M'ha tornat a passar: «me l'imatxinava més gran». Aquest llibre, guanyador del Man Asian Literary Prize de 2007, m'ha decebut una mica. És d'aquelles vegades que penses: «Amb 100 pàgines menys també ens ho hauria explicat».
No sé si és que no estic feta per a aquesta mena de novel·les, suposadament «èpiques» (penso que avui dia aquesta paraula es fa servir amb massa freqüència), o si la versió catalana hi va tenir a veure. Hi ha algunes imprecisions i incorreccions de tota mena que et poden aigualir la festa. Si no ho recordo malament, en una pàgina s'equiparaven 500 km i 500 li, que no és ben bé el mateix, oi? (un li és mig quilòmetre, o sigui que feu números i veureu que no quadra). I altres coses per l'estil. El que no tinc clar és si aquesta mena d'errades s'han introduït durant la traducció de l'anglès al català o si ja provenen de la versió anglesa. I això em fa tornar al meu tema favorit: SENYORS EDITORS, SI VOLEN TRADUIR D'UNA VERSIÓ INTERMÈDIA I, DE PAS, ESTALVIAR-SE UNS CALERONS, FACIN SERVIR TRADUCTORS AMB NOCIONS DE LA LLENGUA ORIGINAL (XINÈS, EN AQUEST CAS) I RECORRIN A REVISORS AMB UNA PUNTA DE «MALA LLET».
Pel que fa a la història en sí, és una història més d'estudiants enviats al camp durant la dècada de 1960. El que sí que he d'admetre que és original és que aquests van a la Mongòlia interior, i que durant la novel·la anem veient com viuen els mongols nòmades (o seminòmades). Tal com fa pensar el títol, es presta una atenció especial als llops, a les seves activitats a l'estepa mongola i a la relació que s'estableix entre ells i els pobladors mongols, que els cacen i, al mateix temps, els veneren i estimen.
Jiang Rong és el pseudònim de Lü Jiamin, professor universitari i activista prodemocràcia que va ser empresonat durant dos anys després dels fets de Tian'anmen. Aquí trobareu una ressenya més elaborada sobre aquesta obra:
Howard Choy review of Wolf Totem
En resum: és millorable, però si tenim en compte que va ser un supervendes a la Xina, potser caldria donar-li una segona oportunitat.
La Magrana, 2008.
573 pàgines.
Títol original: 狼图腾 (l'obra catalana s'ha traduït de l'anglès: Wolf Totem).
Traductors: Xavier Solé i Núria Parés.
He deixat reposar el llibre més d'un any, però ja és hora de fer-ne el resum. M'ha tornat a passar: «me l'imatxinava més gran». Aquest llibre, guanyador del Man Asian Literary Prize de 2007, m'ha decebut una mica. És d'aquelles vegades que penses: «Amb 100 pàgines menys també ens ho hauria explicat».
No sé si és que no estic feta per a aquesta mena de novel·les, suposadament «èpiques» (penso que avui dia aquesta paraula es fa servir amb massa freqüència), o si la versió catalana hi va tenir a veure. Hi ha algunes imprecisions i incorreccions de tota mena que et poden aigualir la festa. Si no ho recordo malament, en una pàgina s'equiparaven 500 km i 500 li, que no és ben bé el mateix, oi? (un li és mig quilòmetre, o sigui que feu números i veureu que no quadra). I altres coses per l'estil. El que no tinc clar és si aquesta mena d'errades s'han introduït durant la traducció de l'anglès al català o si ja provenen de la versió anglesa. I això em fa tornar al meu tema favorit: SENYORS EDITORS, SI VOLEN TRADUIR D'UNA VERSIÓ INTERMÈDIA I, DE PAS, ESTALVIAR-SE UNS CALERONS, FACIN SERVIR TRADUCTORS AMB NOCIONS DE LA LLENGUA ORIGINAL (XINÈS, EN AQUEST CAS) I RECORRIN A REVISORS AMB UNA PUNTA DE «MALA LLET».
Pel que fa a la història en sí, és una història més d'estudiants enviats al camp durant la dècada de 1960. El que sí que he d'admetre que és original és que aquests van a la Mongòlia interior, i que durant la novel·la anem veient com viuen els mongols nòmades (o seminòmades). Tal com fa pensar el títol, es presta una atenció especial als llops, a les seves activitats a l'estepa mongola i a la relació que s'estableix entre ells i els pobladors mongols, que els cacen i, al mateix temps, els veneren i estimen.
Jiang Rong és el pseudònim de Lü Jiamin, professor universitari i activista prodemocràcia que va ser empresonat durant dos anys després dels fets de Tian'anmen. Aquí trobareu una ressenya més elaborada sobre aquesta obra:
Howard Choy review of Wolf Totem
En resum: és millorable, però si tenim en compte que va ser un supervendes a la Xina, potser caldria donar-li una segona oportunitat.
29 d’agost 2010
La canción de la pena eterna
Wang Anyi. La canción de la pena eterna.
Kailas Ficción, 2010.
676 pàgines.
Títol original: The song of everlasting sorrow.
Traductor: Carlos Ossés.
Amb la traducció d'aquesta novel·la, Kailas fa patent, una vegada més, el seu interès en obres escrites per autors xinesos. El que no és tan positiu és que la traducció conté errades, algunes força evidents, que et fan desconfiar de la fidelitat a l'original. Original que, per cert, no és en anglès sinó en xinès... o sigui que, una vegada més, s'ha traduït una obra xinesa partint de la base d'una traducció. No és que hi tingui gaire coses en contra, sempre que la qualitat de la traducció que s'hagi agafat com a original sigui suficient i que la traducció al castellà/català s'hagi fet amb un esperit crític envers el text que s'ha fet servir com a base. Algun dia farem una entrada dedicada únicament a aquest tema.
El fet és que hi ha errades de concordança ("muchos tiempo", "os vas a enfadar", "tendría hubiera sido la suerte"), d'interpretació ("los dos echaremos una partida de mahjong...": en teoria calen quatre jugadors), de desconeixement de l'entorn ("la carretera de Nankín" no és una carretera, sinó un dels carrers més importants de Shanghai, ho podeu comprovar a Google Maps), de traducció ("monosodio glutamate" no deu ser "glutamato monosódico"???; en tot cas, glutamate no és castellà...). El més curiós del cas és que aquests errors estan combinats amb una redacció bona i àgil, que et fa la lectura agradable. No sé si és que l'original (traducció anglesa) tenia molts errors que no s'han detectat amb la traducció o si al traductor al castellà li van donar tant poc temps que no va poder repassar la feina feta... o que no està previst que un revisor passi per darrere del traductor, cosa que trobo necessària en tots els casos i, sobretot, quan les traduccions no provenen del text original: la lectura crítica per part d'un revisor amb coneixements de la cultura original hauria arreglat molts dels errors que conté aquesta traducció.
Total, que tinc el llibre ple de marques, i això fa molta ràbia per dos motius: t'aigualeix la lectura i molesta pagar gairebé 23 euros perquè no puguis llegir tranquil...
Pel que fa a la trama de la novel·la, no és res de l'altre món. La ressenya de l'editorial presenta el llibre com a "relato intemporal sobre la constante búsqueda de la belleza y la transformación individual en años de agitación y aperturismo en China" i diuen que les obres de Wang Anyi són "una experiencia casi musical". Personalment, trobo que ni una cosa ni l'altra (potser m'estic deixant influir pel descontentament amb la traducció, no ho sé). Trobo que és un llibre de gairebé 700 pàgines que no aporta gran cosa: bàsicament, són les aventures i desventures d'una noia de Shanghai i els seus amors... no és gaire original... ja n'hem llegit molts, d'aquests...
No és que el llibre sigui dolent, però quan les ressenyes són tan bones, t'esperes alguna cosa més.
Kailas Ficción, 2010.
676 pàgines.
Títol original: The song of everlasting sorrow.
Traductor: Carlos Ossés.
Amb la traducció d'aquesta novel·la, Kailas fa patent, una vegada més, el seu interès en obres escrites per autors xinesos. El que no és tan positiu és que la traducció conté errades, algunes força evidents, que et fan desconfiar de la fidelitat a l'original. Original que, per cert, no és en anglès sinó en xinès... o sigui que, una vegada més, s'ha traduït una obra xinesa partint de la base d'una traducció. No és que hi tingui gaire coses en contra, sempre que la qualitat de la traducció que s'hagi agafat com a original sigui suficient i que la traducció al castellà/català s'hagi fet amb un esperit crític envers el text que s'ha fet servir com a base. Algun dia farem una entrada dedicada únicament a aquest tema.
El fet és que hi ha errades de concordança ("muchos tiempo", "os vas a enfadar", "tendría hubiera sido la suerte"), d'interpretació ("los dos echaremos una partida de mahjong...": en teoria calen quatre jugadors), de desconeixement de l'entorn ("la carretera de Nankín" no és una carretera, sinó un dels carrers més importants de Shanghai, ho podeu comprovar a Google Maps), de traducció ("monosodio glutamate" no deu ser "glutamato monosódico"???; en tot cas, glutamate no és castellà...). El més curiós del cas és que aquests errors estan combinats amb una redacció bona i àgil, que et fa la lectura agradable. No sé si és que l'original (traducció anglesa) tenia molts errors que no s'han detectat amb la traducció o si al traductor al castellà li van donar tant poc temps que no va poder repassar la feina feta... o que no està previst que un revisor passi per darrere del traductor, cosa que trobo necessària en tots els casos i, sobretot, quan les traduccions no provenen del text original: la lectura crítica per part d'un revisor amb coneixements de la cultura original hauria arreglat molts dels errors que conté aquesta traducció.
Total, que tinc el llibre ple de marques, i això fa molta ràbia per dos motius: t'aigualeix la lectura i molesta pagar gairebé 23 euros perquè no puguis llegir tranquil...
Pel que fa a la trama de la novel·la, no és res de l'altre món. La ressenya de l'editorial presenta el llibre com a "relato intemporal sobre la constante búsqueda de la belleza y la transformación individual en años de agitación y aperturismo en China" i diuen que les obres de Wang Anyi són "una experiencia casi musical". Personalment, trobo que ni una cosa ni l'altra (potser m'estic deixant influir pel descontentament amb la traducció, no ho sé). Trobo que és un llibre de gairebé 700 pàgines que no aporta gran cosa: bàsicament, són les aventures i desventures d'una noia de Shanghai i els seus amors... no és gaire original... ja n'hem llegit molts, d'aquests...
No és que el llibre sigui dolent, però quan les ressenyes són tan bones, t'esperes alguna cosa més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)