Beijing Story

Tongzhi. Beijing Story.

nottetempo, 2009.

249 pàgines.

Títol original: 北京故事.

Traductor: Lucia Regola.

Una novela que narra en primera persona les relacions homosexuals entre un "triomfador" de la nova Xina i un estudiant. El que la fa especial no és la qualitat literària, ni l'argument, sinó el fet que es va publicar amb pseudònim a Internet per escapar a la censura xinesa, que segurament no l'hauria deixat imprimir. N'existeix una versió italiana impresa (la que citem en aquesta ressenya) i se n'ha fet una pel·lícula: Lan Yu, del director Stanley Kwan (2001). No està clar que s'hagi imprès en cap altre idioma.

La història, narrada de manera autobiogràfica (no sabem si realment ho és o no), narra amb deteniment la relació dels dos protagonistes i, també, com l'han d'amagar de la societat (secretisme, matrimonis falsos, etc.). Així mateix, presta una atenció especial a les relacions sexuals (i en fa una descripció força gràfica).

És una novel·la molt diferent de les que estem acostumats a rebre de la Xina i, només per això, ja val la pena llegir-la.

Vivere!

Yu Hua. Vivere!

Universale Economica Feltrinelli, 2009. 191 pàgines.

Títol original: 活着.

Traductora: Nicoletta Pesaro.

Curt però magnífic. Tot i que hi ha una gran quantitat de llibres que descriuren la vida camperola xinesa del segle XX, podem dir que aquest és un dels que ho fa d'una manera més precisa i precisa, ja que en només 191 pàgines repassa el final de l'antic règim i algunes de les etapes del règim comunista.

L'estil de l'autor és lleuger i té un ritme agradable, fàcil de llegir. Això ja ho havíem vist a Brothers, un llibre força que, tot i tenir 717 pàgines, es llegeix molt ràpid i t'enganxa de principi a final. Yu Hua, a més, aconsegueix interessar el lector amb temes molt diferents, per més que en totes dues novel·les retrati la societat xinesa des de punts de vista i llocs diferents.

Aquest llibre és el punt de partida de la pel·lícula homònima de Zhang Yimou, Vivir (1994), que va arrasar al festival de Cannes d'aquell any.

Fifth Chinese Daughter

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.

Títol original: el mateix.

Tot i que la primera edició d'aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s'aplica avui dia en molts llocs de recepció d'immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l'autora, Jade Snow Wong, filla d'immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d'un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites "d'ultramar".

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t'ho miris com t'ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d'acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s'integra en la societat d'acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i "surten al món" (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d'èxit d'una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a www.borders.com.

Le Yangtsé sacrifié

Wei Wei. Le Yangtsé sacrifié

Editions de l'aube, 2007. 238 pàgines.

Títol original: el mateix.

Aquest és un llibre de viatges petit i modest que descriu el viatge de l'autora per la zona que ha de quedar sota les aigües de la presa de les Tres gorges. Amb un estil força personal, l'autora es passeja per una comarca majoritàriament agrícola i poc desenvolupada on la gent encara parla al viatger com si fos conegut i és fàcil comunicar-s'hi i conèixer històries de la zona.

És d'aquesta manera informal que l'autora s'assabenta de fins on arribarà el nivell de les aigües, quines poblacions o quins monuments quedaran inundats i què haurà de fer la gent afectada: desplaçaments massius, pisos nous i compensacions que no acaben d'arribar, etc.

De tota manera, potser perquè, com hem dit, l'estil és molt personal i es basa en les seves impressions i els seus sentiments, no hem acabat de connectar amb el llibre. Tot i així, us el recomanem si voleu fer una ullada a la Xina rural que està desapareixent sense haver de viatjar fins allà. :-)

Brothers

Yu Hua. Brothers
Actes Sud, 2008. 717 pàgines
Títol original: 兄弟 - Brothers
Traductors: Angel Pino i Isabelle Rabut
Una gran, gran novel·la. Molt recomanable, tot i que la versió castellana que se n'acaba de publicar no s'ha fet a partir de l'original, sinó de la versió anglesa (alguna dia en parlarem, sobre les traduccions directes de l'original).
Aquesta història ens fa veure l'evolució de la societat xinesa des de les èpoques de més fervor maoista fins a l'actual, passant per la revolució cultural i les campanyes més "sonades" del govern maoista. Fins aquí, res de nou. El que és innovador és que tot això ho veiem a través de la vida de dos germanastres: un esdevé un triomfador i l'altre és un desgraciat, tot i que, de joves, semblava que la cosa no hagués d'anar ben bé així.
La història s'arrodoneix amb una dona, que tanca el triangle protagonista, tot i que en gran part de l'obra queda en segon pla. Però és important, ja que la seva conducta influirà decisivament en el destí dels germans.
A part d'això, cal dir que hi ha moments de gran dramatisme i, també, moments d'un humor que conté ingredients que pràcticament es podrien incloure en l'absurd. La narració es desenvolupa d'una manera molt fluida i lleugera, i en cap moment la lectura no es fa pesada. Així mateix, el llibre inclou notes dels traductors que ajuden a entendre o contextualitzar determinades frases i anècdotes que apareixen al llibre.
Finalment, crec que cal felicitar no només l'autor sinó també els traductors: ells també tenen part del mèrit que un llibre tan llarg no es faci pesat.

Cité de la poussière rouge

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original: Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n'és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d'una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d'espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l'obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.

Beijing Coma

Ma Jian. Beijing Coma.
Editorial Chatto & Windus, 2008. 586 pàgines.
Títol original: 肉之土.
Traductor: Flora Dew.

Aquest llibre tracta el tema de la repressió política que es viu en ambients universitaris a la República Popular de la Xina, i culmina en l'ocupació que els estudiants universitaris van fer de la plaça de Tian'anmen a la primera de 1989, que va acabar amb una repressió duríssima contra tots els participants.

Tot i que el que s'explica en aquesta obra és ficció, la base és històrica, i segurament té molt de cert.

El narrador és en Da Wei, un estudiant que, arran de la repressió de l'exèrcit a la plaça de Tian'anmen, queda en estat vegetatiu durant 10 anys. L'autor opta per combinar els records d'aquest noi amb moments "actuals" de la seva vida. Així, doncs, podem viure pràcticament tota la seva etapa universitària a partir de flaixos, petits relats encadenats que retraten de manera molt viva el procés que va desembocar en l'ocupació. També podem veure la pressió que les autoritats fan sobre els elements que consideren sospitosos ("poc obedients", podríem dir), i com aquesta pressió, juntament amb el fet de tenir el fill en coma durant 10 anys, fa que la mare del protagonista s'acabi trastocant.

És un llibre interessant, que no es queda només en el paper de l'exèrcit, sinó que també deixa veure la competència entre grups d'estudiants per aconseguir el poder. El final del llibre, malauradament, el coneixem tots...